La bellesa de l’univers

Divendres, 4 de novembre





‘El Zen vol la llibertat, fins i tot la llibertat enfront de Déu o de Buda. Si som u en Déu o en Buda som lliures d’ells: llibertat i comunió són u’

Joan Mascaró i Fornés

Curiós el títol d’aquest llibre de Paul F. Knitter, ‘Sens Buda no podria ser cristià’, la presentació del qual tendrà lloc el dijous, 10 de novembre, a la Casa d'Espiritualitat Sant Felip Neri, al carrer de Nena Casas, 47, de Barcelona.

Curiós, fonamentalment, quan el situem just davall de l'enunciat aforístic del mestre Mascaró i Fornés que encapçala avui el nostre bloc.

Desentrunyellar el titular i el contingut d’aquesta publicació, editada per Fragmenta, és la tasca que comptarà amb les intervencions de Berta Meneses, religiosa filipense, i la nostra benvolguda mestra zen, amb Albert Moliner, doctor en teologia i diplomat en filosofia, que ha participat en la traducció de l'obra, i amb el lama Thubten Wangchen, director de la Casa del Tibet de Barcelona.

L'acte serà presentat per Ignasi Moreta, doctor en humanitats i editor de Fragmenta.


L'experiència del temps


Amb aquest altre títol, ‘Pensar l'època. L’experiència del temps’, l’equip format per Raúl Fornet-Betancourt, Berta Meneses, Àngels Canadell i Jesús Vicens ens conviden a prendre part en un exercici viu de pensar el nostre temps actual com un temps de crisi que ens desafia amb les incerteses. Però, sobretot, amb les seguretats del seu curs històric. 

La Casa d’espiritualitat de Sant felip Neri de BCN allotjarà aquesta nova proposta el proper 12 de novembre

Una iniciativa que abastarà, per una banda, la recuperació de l'experiència filosòfica com a motivació per pensar des de nosaltres mateixos, tot preguntant-nos pel pensar com a manera de ser i manera d'intervenir en els processos de realitat que marquen, dominen i predominen en el món de les nostres vides, d’avui.

Altrament, s'intentarà concretar la tasca de pensar l'època apuntant, des de l'horitzó de la filosofia intercultural, la necessitat de la crítica del model de civilització que ens governa. 

Així com també s’expliquen les possibilitats d'un ‘canvi d'esperit’ que fon sobre noves arrels la convivència humana i les formes de tractar la terra.

En la primera trobada, Raúl Fornet-Betancourt va esbossar l'horitzó del tema central i va obrir l'intercanvi sobre la nostra relació amb el temps present.

En aquest seminari, ‘L'experiència del temps’, Àngels Canadell proposa interrompre el sentit atorgat al temps i descobrir-nos en l'experiència temporal, aprenent a aprofundir en la pròpia consciència del món.

La bellesa de l'univers


Sóc jove, perquè seguesc aprenent. 

Vaig néixer a Queens: vaig ser un superdotat, però sobretot vaig tenir la sort de tenir un equip.

L'univers només revela la seva bellesa a qui s'esforça a descobrir-la a través de l'art o de la ciència.

La grandesa del cosmos pot inspirar una explicació espiritual, però no la requereix...

Qui així parla és Frank Wilczek, descobridor del Axión; i premi Nobel de Física. 


Aprendre i gaudir


Persona meravellosa és la que es meravella i Wilczek, amb els seus retoladors de colors per solucionar problemes, continua meravellat davant els principis de la bellesa de l’univers: harmonia, proporció, simetria, equilibri i economia. Com gaudeix explicant-los!

L’univers només els revela a qui s’esforça a descobrir-los. Per això, estem cridats a conrear els llenguatges de la ciència i l’art que desxifren la dansa de la realitat.

Per desentranyar-la, hem d’alternar principis aparentment contradictoris: sense llibertat, per exemple, la nostra vida no té sentit; però tampoc no en té la ciència sense el determinisme que la qüestiona.


Les veritats


A la veritat s’hi arriba per molts camins i la majoria encara estan per recórrer. 

Hi ha alguna cosa més gran que l’univers?
Defineixi univers.

El Nobel és vostè.
La resposta a aquell problema, com a tants, és al diccionari. Univers és el que conté totes les altres coses. I tot el que conté està unit per una mateixa lògica que els humans intentem desentranyar.

Per què ens costa tant?
L’autèntica pregunta és: per què entenem alguna cosa? I la resposta seria: perquè nosaltres també formam part d’aquella lògica i estam cridats a entendre-la per entendre’ns.

Vostè es veu molt feliç.
Perquè vaig descobrir jove que l’esforç per adquirir coneixement es compensa a si mateix a mesura que l’univers et va revelant la seva bellesa. Els diners, la fama o el poder no poden igualar el plaer de descobrir aquella bellesa...


...Què és Déu?

La bellesa del cosmos pot inspirar una interpretació espiritual, però no la requereix. A ella no només s’hi arriba per la ciència, també es reflecteix en l’art o la literatura o la música o les matemàtiques i en tots els llenguatges que proven de revelar-la i recrear-la.

No crec que ningú enterri la seva vida en un laboratori per tenir diners o fama.
Qui ho faci seria un frustrat: l’hi assegur.

Però una mica de diners i fama animen, no?
Benvinguts com a acompanyament, però com a finalitat per a un artista o un científic són un mal negoci, perquè el plaer d’aprendre i d’experimentar requereix renúncies que no es compensen amb sous o premis.

Va ser un nen superdotat. Ser-ho és una desgràcia o una sort?
Vaig tenir la sort de tenir equip, però hi ha altres superdotats que no la van tenir.

Per què porta tants retoladors de colors a la butxaca?
Per resoldre problemes: primer ho intent en negre i si no em surt, corregesc en vermell; i si no em surt, en verd. I si em surt, és com si veiés tot l’arc de Sant Martí.


Així va descobrir l’Axió?

Era una resposta al misteri de la matèria fosca. Buscava nom per a la sots partícula de la matèria fosca quan estava a la bugaderia i Axion era la marca del detergent amb què rentava.

Que senzill ho fa vostè tot!
La vida no ha de ser complicada: no deixi d’aprendre i tot anirà adquirint sentit. I si té problemes, li recoman el meu mètode...

Expliqui, expliqui...
Contempl la foto de la Terra des de Mart fins que torn a comprovar que només és un puntet, una llumeta més al firmament, i pens que allà -dins d’aquell puntet llunyà- hi ha tots els meus petits problemes. Després, quan torn a respirar, contempl la Terra des de la Lluna...

I què veu?
De nou, la bellesa de l’univers: simetria, harmonia, equilibri, proporció, economia... I no veig fronteres ni estats. Ja li he dit que la majoria dels nostres problemes són inventats: ens els hem creat nosaltres mateixos.

Adquirir consciència de la nostra irrellevància el relaxa, però n’enerva d’altres.
Només som irrellevants quan renunciem a continuar aprenent, que és renunciar a viure. Per això cal permetre somiar. Perquè, per entendre la realitat, és més útil la imaginació que el coneixement, però no hi ha res més poderós que combinar-los.

Com va començar tot?
Ja està demostrat que amb el big bang. Tot el que existeix s’explica des d’aquella explosió, però recrear, fins i tot concebre les seves condicions extremes és complex. Per a això hi ha els acceleradors de partícules i altres experiments cada cop més costosos.

Quant en veiem del que és?
La velocitat de la llum és finita, així que des del big bang encara hi ha parts de l’univers que no han arribat prou a prop de nosaltres perquè les puguem examinar. Per això, l’univers perceptible d’avui és més petit que el de demà. I ara per ara és sorprenent com d’uniforme és tot el que hi anem observant: planetes, galàxies... Tots són semblants.

Espera sorpreses algun dia?
Hi ha cosmòlegs que calculen que un dia arribaran a l’abast de la nostra observació altres realitats molt diverses que ja no serien com aquell univers i ja l’han batejat com a multivers.

El més sorprenent ara per ara?
Els astrònoms han detectat els tremolors que van ocasionar dos forats negres en trobar-se i generar ones gravitatòries.

Per què és tan fascinant?
És un pas per entendre la matèria fosca. No sabem què és, però sense ella no s’explica el moviment de les estrelles. Aquella matèria forma el 25% de l’univers; de la resta, el 70%, és energia fosca, que no és un nom gaire bo, però significa la densitat de l’espai quan no hi ha matèria, però hi ha alguna cosa.

I el 5% restant?
És el que entenem per massa ordinària. Les galàxies estan caient en la matèria fosca, que és el dominant, i encara provem d’explicar. Jo vaig estar implicat en la teoria de l’Axió, que ara està sent provada en altres materials amb les nostres mateixes equacions.

Deu estar vostè entusiasmat.
Extàtic: res no complau més un físic teòric que viure prou per veure l’experiment que confirma les seves teories.

Frank Wilczek, premi Nobel de Física, feu aquestes confidències a Lluís Amiguet que les va reproduir el proppassat mes de setembre a una ‘Contra’ del diari de La Vanguardia. 

A tots, moltes gràcies!!


La bellesa de l’univers: 
harmonia
proporció 
simetria
equilibri
i economia


El darrer regal...


Del 4 al 6 de novembre, és a dir d'avui a diumenge, la mestra Berta Meneses dirigirà la iniciació a un grup de nous practicants que confien en el Zen com a camí de coneixement, de sapiència i d'alliberament. 

Camí interior que no abandona ni rebutja el món il·lusori, allò extern que esdevé extraordinàriament ordinari. 

Aprendre a caminar sense jutjar, coneixent-se a un mateix per oblidar-se i, llavors, conèixer i estimar i respectar als altres. 

Ara caic, ara m’aixec. 

Aquí, sota els camins de l'amor, s'hi ha amagat el darrer regal (+)


Gassho profund!!


‘L’amor és un sol interior que brilla per damunt de totes les coses, independentment de quines siguin aquestes coses. Això és amor universal’

Joan Mascaró i Fornés