‘La imaginació és la font de totes les obres d’art’
Joan Mascaró i Fornés
Antònia Oliver ens ha regalat la nova capçalera del bloc. El pòrtic que s’obre generós i ens convida a transitar pel camí del Zen Sanbo Mallorca és obra de l’artista Antònia Oliver, companya de la nostra Sangha.
Iniciar la peregrinació pel camí adust i revelador del Zen sota una obra d’art és presagi de llum, d’amor i de veritat.
Poder abraçar els tres tresors del Sanbo: ‘Buda, Sangha i Dharma’, és començar amb bon peu la ruta cap a territoris ignots per descobrir allò que, des de sempre, és.
 |
| Antònia Oliver Jaume |
És...
Antònia Oliver dibuixa el mot Zen amb tinta negra. L’emmarca dins un tímid cercle fet de cera d'espelma, que es veu i no es veu, perquè representa en la seva buidor, l'absoluta plenitud, la simplicitat, la integritat, la infinitud i la perfecció de l'harmonia.
El cercle del Sumi, pintat amb tinta, també conegut com Enso, és un símbol espiritual d’un significat profund, particularment per als practicants del Zen.
‘El cercle -segons l’explicació que ens comenta n’Antònia- és en la tradició del Zen una representació del nostre veritable ésser. És pintat, o escrit en la cal·ligrafia xinesa o japonesa, en una forma que no és matemàticament perfecta.
Mai no és un cercle tancat. Sempre existeix una petita obertura en algun lloc que indica que res no conté en si mateix, sinó que s'obre a l'espai, a l'infinit’.
Aquest Enso, pintat per la mà de n’Antònia amb un pinzell, és perfecte en la seva harmonia trencadissa, fràgil, i també imperfecte. És així com és.
És, en el fons, un cercle que incorpora l'harmonia completa. És l'univers del Dharma.
L’artista ens va brindar fa temps la seva peregrinació pel ‘Shinjinmei’, el poema de l’esperit de la fe, amb una exposició memorable i amb clares referències a l’Enso.
I també per l‘Aritja’, la proposta singular, a partir de la música de Johann Sebastian Bach, que va sumar la música amb la plàstica pictòrica de Margalida Capellà, Ramon Valentí, Adolfina Pérez i la pròpia Antònia Oliver, el grup d’artistes que van desenvolupar el projecte. Tot a benefici de Talnique, el petit poble d’El Salvador, objectiu solidari de la nostra Sangha (llegir +).
El cercle d'il·luminació
El Shinjinmei, el poema escrit en el segle sisè, es refereix així al Gran Camí del Zen:
‘Un cercle com un espai immens, al qual no li falta res i no li sobra res’
És, també, el símbol d’allò que és visible i d’allò que no ho és. Representa el pensament no-dual, la unitat, ‘el TOT és igual que l'U’.
És l'expressió de la ment i de la no-ment.
El seu buit conté la totalitat absoluta, la simplicitat, la infinitud, la perfecció.
És la imatge del Cel i de la Terra, de les anades i vingudes diàries, de la quotidianitat, de les estacions, de la vida ordinària. És tan perfecte, que té el poder d'alliberar i de transformar a qui ho contempla amb claredat.
La sensació que produeix és indescriptible; per això, se’l coneix com a cercle d'il·luminació. És l'univers de Buda.
Shikantaza
En el ‘Shobogenzo Bendôwa’ el mestre Dôgen va escriure: ‘segons l'autèntica tradició de la nostra escola Zen, aquesta llei budista, transmesa directament, és suprema en grau absolut.
A partir del moment en què consulteu un amic de bé, sense cap necessitat d'encendre encens, de venerar els budes, ni d'invocar l’Amitabha, ni de conrear el penediment o de llegir els Sutres... n'hi ha prou en asseure i despullar cos i esperit’.
Aquest cèlebre passatge del Shikantaza (n’hi ha prou en asseure i despullar cos i esperit) ha inspirat, alhora, la darrera producció artística d’Antònia Oliver.
Ara no desvetllarem quan i on podrem veure, assaborir i gaudir d’aquesta nova proposta creativa, però serà aviat en el temps.
Un avenç, un esguard, un testimoni, o un regal d’aquesta producció, és la figura de la nova capçalera que uneix les paraules Zen, Sanbo i Mallorca.
Dibuixada dins un fons de color cel blau diluït, s’erigeix la figura de l’ésser en postura de Zazen, de Shikantaza, aquella que ens és tan familiar. Les boirines de color blavós, fugisser i escampadís, abracen la forma que conté un nou cercle, un nou Enso, un nou buit...
Un buit rodó, compassiu, símbol de l’amor envers els altres, envers el TOT que ens envolta, allò que configura la naturalesa essencial.
L’esperit creatiu d’Oliver no podia deixar d’indicar-nos, encara que fos gairebé imperceptible i subtil, l’arrel que s’immergeix en les profunditats de la terra que conforma la nostra identitat, la nostra cultura.
Dins la última (a) del mot Mallorca hi ha un pigment de color marró que simbolitza aquest arrelament a la terra nostrada. L’amor al món que trepitgem, al món que ens dóna vida sense demanar ni pagaments ni contraprestacions. És l'univers de la Sangha.
Altrament, dins la (o) del mateix mot Mallorca, l’artista hi deixa caure un punt vermell. Una llàgrima compassiva, agermanada amb la terra, amb la pràctica del zazen, una minúscula gota d’aigua amorosa que distingeix el grup de persones que fem la Sangha, ara i aquí. És l'univers de la compassió.
Per tot plegat, gràcies Antònia!
El darrer regal
Serveixi aquest regal per complaure la generosa benvolença de l’amiga artista. Ella és així. Única, singular, peculiar i bona persona...
‘Pot ser el mirall dels meus somnis,
el somriure reflectit en el cabal d'aigua,
que corre lliure,
ella pot no ser el que potser sembla.
Ella és ella...
ella és...’
(Clica aquí i comproveu +)
Gassho profund!
‘Quan un és U amb el TOT llavors un és immortal. El TOT mai no mor’
Joan Mascaró i Fornés