Divendres, 28 de febrer de 2014
I a nosaltres ens demanen, 'En què acabareu?
A nosaltres que, sense acabar en res,
estams contents'
(Mawlänä Rümï)
Acabat el sesshin llarg de febrer, que organitza la nostra Sangha, ens queden les lliçons de la mestra, Berta Meneses.
 |
| En nom de totes i tots: 'Moltes gràcies, Berta' |
Un company nou explicava, en acabar el retir de silenci, tot descobrint a Berta com una veritable mestra, que no la volia deixar passar, que l'oportunitat era única. Afegia 'será cierto que cuando el alumno está preparado aparece el maestro'.
Idò, sí. Constatava quelcom que tots i cada un de nosaltres, més prest o més tard, hem pogut verificar 'que la nostra estimada Berta Meneses és una guia extraordinària per portar-nos pel camí del zen'.
Camí del Zen, camí de la vida, camí de la felicitat
Coincidirem, segur, amb aquest company en nous sesshins. Ojalá puguem compartir experiències essencials com 'percebre el meravellós renou de l'autopista que ens condueix a viure ara i aquí'. O poder compartir el comentari que ens va llegir la mestra durant la celebració del tercer dia de retir.
-o-
"Quelcom innat a l'home el condueix cap a la felicitat sense necessitat de saber prèviament què és allò. Ens adonam, a poc a poc, que únicament l'amor satisfà el nostre dinamisme envers una plenitud que, constantment, se'ns escapa.
Aquesta ànsia de felicitat és set d'infinit. I l'infinit no s'aconsegueix mai, perquè en cas contrari perdria la seva raó de ser.
Els sinònims de felicitat es compten per dotzenes, pràcticament en totes les llengües: satisfacció, joia, alegria, goig, gaudi, eufòria, plaer... Cada paraula amb les seves connotacions i etimologies il·luminant-se.
Feliç és qui produeix fruit
Escollim felicitat per la seva relació amb fecunditat, per la capacitat de fruitar. Això és, tot expressant la plenitud i la perfecció de la persona, sense especificar ni el què és ni el lloc on es troba. I, vengui d'on vengui aquest fruit, sorgeix dins de nosaltres mateixos.
Feliç és qui produeix fruit, aquell la vida del qual està plena. La felicitat pot ser un do, pot venir de fora, però a l'hora ha de néixer en el nostre interior, ha de culminar el nostre ésser.
Aquest anhel és el que ens constitueix com a persona. Dins nosaltres, hi ha set de felicitat.
No ens acontentam amb projeccions gratuïtes de desitjos insatisfets. El nostre llenguatge ensopega constantment amb l'enigma de l'univers. El sentit del misteri és inherent a nosaltres. Aquest és l'àmbit de l'experiència mística.
Déu viu en una llum
que no hi du cap camí.
Aquell que en ella no es transformi
no el veurà en tota l'eternitat.
Fonent-me en Déu,
aleshores arrib allà,
on he estat eternament
abans de mi mateix.
(Angelus Silesius)
Esser feliç és, probablement, el deure més important que una persona ha de complir mentre visqui. Esser feliç, altrament, constitueix el major servei que algú pot fer i oferir a la societat.
Deia Robert L. Stevenson "No hay deber que infravaloremos más que el deber de ser felices. Siendo felices, vamos sembrando por el mundo anónimos beneficios, que nos son desconocidos incluso a nosotros mismos y que, cuando eclosionan, a nadie sorprenden más que al benefactor".
Un cor lliure viu agraït!
Aquests moments solen venir plens d’egocentrisme. I un cor lliure viu agraït i disposat a compartir, des de la simplicitat, allò que la vida ens ofereix a cada instant.
Per a nosaltres, de fet, només existeix allò que som capaços de veure i de percebre. El món reduït per la nostra curtor de mires necessita l'obertura de la ment. Una obertura que sigui capaç d'admirar-se.
Qui viu en la desatenció i la desmemoria, ocupat únicament en satisfer els capricis del seu ego, es perd tot allò que es desplega davant seu. Serà un infeliç, perquè la seva realitat limita en les fronteres del seu jo.
És precís una ment i un cor vigilants per copsar i sentir la meravellosa simfonia de tot quant és. Estar alerta implica una atenció intensa i l'atenció intensa comporta un interès no manco intens que desemboca en l'amor i en l'admiració envers tot el que s'observa tant fora com dins d'un mateix.
O no és l'enamorat qui no es perd cap detall?
Només des de la presència atenta, la realitat se'ns mostra prenyada de subtilitats i renovada a cada instant. Gràcies a la seva actitud vigilant, l'ésser humà és capaç de veure coses extraordinàries on per a la resta no n'hi ha."
Tan sols qui hi veu pot aconseguir la felicitat.
Si m'haguessis fet néixer gra de blat,
que seria senzill d'arribar a ser una espiga!
Llucar, créixer, florir en l'aire assolellat,
entre olivers, en una terra antiga.
Si m'haguessis fet néixer raig de llum,
d'aquesta llum, Déu meu, que a tu no t'enlluerna,
m'hauria estat donat de no triar el meu rumb:
el meu destí fora una recta eterna.
Però m'has creat home, fecund, fort.
Has obert un camí a la meva mesura,
i a cada instant he de buscar l'estel del nord
en la nit nostra, viva, però obscura.
Tinc por -tinc confiança. Servitud
no hi hauria més dura que la del home lliure si, tant més fatigat com més s'hagués perdut,
pogués perdre el repòs del teu somriure.
(Màrius Torres)
-o-
Les fotos, les meravelles retratades que plasmen i simbolitzen el nostre paisatge identitari, la terra dels nostres pares, són de meteofelanitx. No ens cansarem de donar-los les gràcies!! Si clicau a damunt, les podreu veure ampliades.
I un últim regal
El dedicam a aquelles persones que han sabut entendre i convertir allò ordinari en un fet extraordinari sense perdre ni honestedat ni humilitat. Que el sol que balla a la Mediterrània il·lumini les passes de tots. (feis clic aquí +)
Gassho profund!!