Manacor en silenci, Manacor en perspectiva

Divendres, 5 d’abril de 2013

Res no és possible enllà dels evangelis
que m’escrius per la pell, il·luminada.
Tot és així com és, tot és exacte...
(A Magdalena Mascaró)
 
El per què d’aquest convit poètic, en tant que pòrtic d’accés al blog, el trobareu més avall.
 
Ara, la invitació és per al silenci. Tenim, en perspectiva, una cita amb el silenci a Manacor. Els propers 20 i 21 d’abril, dissabte i diumenge. 


Entrada al Monestir
de les Benedictines
El Monestir de les Benedictines, de la Sagrada Família, acollirà, el dissabte
20, un zazenkai per als practicants ja habituats al zazen.

Mentre, el diumenge 21, la mestra de la nostra escola, Berta Meneses, dirigirà una jornada adreçada a tots als qui vulguin iniciar-se en la meditació del zen.

Recordar-vos que el preu d’un dia és de 29€, i 43€ qui vulgui assistir-hi els dos dies. Cadascú s’ha de portar el menjar.
 
L’horari d’arribades és per al dissabte a les 09.30h, i a les 09.00h el diumenge. Ambdues jornades acaben l'horabaixa amb un col·loqui.
La campaneta fa ding-ding

Per aclarir qualsevol dubte o suggeriment, podeu contactar amb:

Sebastià Matamales
630 815463

sebastiamatamales@gmail.com

Manacor en la paraula, Manacor en la imatge

La ciutat, que ha estat la capital perlera i dels mobles, aplega un col·lectiu significat de propostes culturals, singulars i atractives.

Avui, per fer boca, una espipellada, una menudència de poesia, perquè Manacor és la ciutat dels poetes.

Miquel Ángel Riera, Jaume Santandreu, Guillem d’Efak, Jaume Vidal Alcover,
Llaurador de roselles a Manacor.
Fotografia de Guillem Ribot
Biel Mesquida, Lluís Massanet, Cristina Salom, Francesc Cubells, Bernat Nadal, Antoni Vicenç, Gabriel Juan, Pere Fullana, Joan Cerrato, Gabriel Galmés, Llorenç Femenias, Guillem Nadal, Hilari de Cara, Andreu Parera
,
i un llarg, llarguíssim etcètera que no s’hauria d’acabar mai en donen fe... 

La poesia és la passió per la recerca, és l’esperit constant de superació, és la voluntat perfeccionista duita fins a l’extrem amb què s’aboca dins la creació literària perles com aquesta:

Donaria la sang per trobar una paraula
davant la qual ningú pogués passar de llis

Miquel Àngel Riera, mestre de l’amor a les lletres, a la cultura, a la llengua i
Camp de blat entre Manacor i Vilafranca.
Foto de Bernat Ribot
a Manacor, ens va deixar penyores escrites d’una bellesa esfereïdora com les referides abans.

En el seu primer llibre, ‘Poemes a Nai’, escrit el 1960, fa públic l’amor de bondeveres amb unes paraules tan senzilles com aquestes:



T’estim així,
amb la veu
amb què dic
‘vertical’, ‘cop de puny’,
‘quatre cinquanta’.
Sense una lletra amb els ulls en blanc,
sense obrir els braços
com qui estén un pergamí de lletra gòtica.
Ara mateix
t’estim.

Riera diu amor sense donar finor de vellut a les paraules, sense un crit. Gairebé en silenci. El mateix silenci que acalla el brogit del món.

No ens ha d’estranyar que Riera enceti el segon poema a Nai dient:

Tanta sinceritat, quina indecència!
Tot el que faig és ver, i tot quant dic
autèntic com un plor... Respir de veres
i si dic ‘blanc’ és perquè ho veig blanquíssim.

La roba al sol, els mobles sense funda,
les portes sense pany, la casa encesa,
perquè m’ho vegeu tot. I les paraules
sempre amb un ull obert, com a genetes
enfilant verticals, com un mercuri.
Ai, tanta veritat, quina impudícia!

Acompanyen el mot a mot de Riera unes imatges que també parlen per si mateixes. Són instantànies preses per un grup de persones amants de la
meteorologia, de la fotografia, dels paisatges.

El farer de Capdepera no mira a Occident,
esguarda al Llevant. Foto Tomeu Massuti
D’aquests paisatges que diuen sense dir, que callen sense fer silenci, que estan perquè són.

Qui hi vulgui fer un esguard, les trobarà desades fent un clic aquí.

Eternitat, infinitat, immortalitat són U

‘En poesia som. En prosa esdevenim. Un poema és una creació de l’ànima. La prosa és una construcció del pensament’ són mots bellíssims que ens arriben de l’atalaia del margalidà Joan Mascaró, un poeta de l’esperit, un Brahmin...

Ell diu que ‘el temps, l’espai i la vida són molts, però la veritat és Una’. I única, perquè l’univers és l'únic–vers.
La bellesa efímera de les flors 
de la taperera

Acabarem aquesta nova entrada amb un suggeriment, perquè tot succeí així. I avui perdura. Perquè perdurarà. 

La poesia és la passió que surt del cor feta paraula. La raó ensucrada o amargant dels versos.

No et perdis aquesta pàgina on s’hi escriu cada dia un poema: Manacor poètic.

No et perdis tampoc el zazenkai de Manacor.

Si vols, abans, podem fer trobada a Marratxinet. Serem allà, en meditació, el 13 d’abril.

Gassho profund!!